Homenatge a la dona

El 8 de març és el dia de l’any destinat a recordar-nos que la dona es troba encara discriminada arreu del planeta. Les nostres benvolgudes mares, les nostres germanes, les mares dels nostres fills, les nostres amigues, i totes les nostres dones, no han estat mai tractades amb igualtat en cap de les eres ni les civilitzacions de la humanitat; encara avui, les dones segueixen patint les injustícies masclistes arreu del món.


La tragèdia provocada per l’incendi de la fàbrica tèxtil Cotton de Nova York el 8 de març de l’any 1908, on van perdre la vida més de 120 dones treballadores que estaven en vaga per reclamar millores laborals, no sembla haver estat un detonant suficient per conscienciar les societats occidentals dels errors històrics de la misogínia, agreujats per les falses interpretacions hermenèutiques de les doctrines monoteistes.


En el món occidental, malgrat el progrés de la democràcia i la llibertat, la dona continua vivint en desigualtat de condicions respecte el gènere masculí. Aquesta falta d’equitat entres homes i dones es pot comprovar cada dia en diferents àmbits de les suposades societats modernes. Sense furgar massa, aqusta injustícia la podem comprovar sobre tot en el món laboral, on les dones són víctimes de la desigualtat salarial tot i desenvolupar les mateixes tasques que els seus companys de feina. Però també es fa palesa a través de la violència de gènere, que cada any provoca la mort de milers de dones a tots els racons de la geografia mundial.


Actualment, però, hi ha una figura que simbolitza aquesta xacra que, encara ara, embruta les nostres consciències. Em refereixo a la figura de la dona immigrant. Una dona que, per motius que tots sabem, ha de deixar la seva terra natal, la seva casa i tota la gent que estima en cerca de noves oportunitats d’oferir una vida digna als seus. Es tracta d’aquelles dones que, sovint, no tnen més remei que dedicar-se a tenir cura dels nostres avis i àvies, dels nostres fills i filles; les dones que mantenen nets els nostres habitatges, que ens serveixen els menjars en els bars i restaurants o que amenitzen sovint les nostres festes i que ens fan companyia. I es tracta també d’aquelles dones víctimes del proxenetisme i de les màfies internacionals de la prositució i l’esclavatge del segle XXI.


Aquesta dona, la dona immigrant, és doblement discriminada: pel fet de ser dona i pel fet de ser immigrant. No hi ha dubte que sense l’acomodació, la implicació i el respecte que aquestes dones es mereixen, resultarà molt difícil que cap societat d’acullida pugui integrar els nouvinguts; en canvi, si s’aconsegueix integrar dignament i amb justícia aquestes dones, amb elles s’integrarà tota la seva família.